$ort o De$gràc!@?

Comence dient que com valencià que sóc, acostumaré a escriure algunes entrades en la meua llengua materna el català (en varietat occidental, òbviament).

Bé en això s’ha d’admetre que a València, sobre tot a la ciutat, n’hi ha un sentiment comú de rebuig en la parla de la nostra llengua cooficial, destacant-ho en les noves generacions, on em trobe… Açò és causat, possiblement perquè el Valencià és una llengua, que pel franquisme es va reduir a l’ús dels pobles, doncs la repressió a les ciutats era molt més greu i gran.

El més greu no és açò, doncs està més que superat, sinó que és el fet de que n’hi haja moltíssima gent que no soporte la utilització del valencià i que de fet, vullga llevar-lo de les aules, per temes tant absurds com la dificultat d’esta llengua, o la inutilitat, doncs és una llengua que parlen molt poques persones, comparant-la, aquesta llengua dic, amb grans llengües con l’anglés o l’espanyol.

Açò és veritat i evident, no obstant no és rao suficiente per llevar-ne una llengua tan rica com el català de les classes. No ho sé, personalmente llegir-ne un llibre en altra llengua que no siga el castellà, com l’anglés o el català, o sentir la ràdio o televisió en estes llengües i entendre tot el que hi diguen és molt reconfortable, és una sensació indescriptible que sols pot ser entesa per una persona que domine dues llengües a la perfecció, en suma, com el conèixer no t’agafa espai en la intel·ligència, com més millor, o m’estic equivocant?

Ah! I sobre el tema de què l’assignatura de valencià o català és impossible o molt difícil (perquè com he dit previament no és pas una pèrdua de temps…), això és més que discutible, ja que, tot es pot aprendre amb un poc de treball, clar que jo ací no puc opinar, doncs he tingut la sort de que ma mare és catalana i mon pare valencià, i sempre i sobretot de menudet, m’han parlat en català. No obstant, ho dic una altra volta, el català no és tan difícil! o si no pregunteu-s’ho al meu iaio que parla perfectament el català, tot i que és d’Àvila!    

Finalitzant ja, els valencians, catalans, balears, vascs, gal·legs…no ens podem queixar pas pel fet de tindre una seguna llengua materna, doncs és tot una sort i no una desgràcia… És com si et dieren, què prefereixes tindre la carrera de medicina o la de medicina i filosofia? És evident que la carrera de filosofia no té tantíssimes eixides professionals, com el català no es parlat per tothom, però és clar que és una carrera com la de medicina, tal i com el català n’és uan llengua tan “digna” con altra parlada per moltíssima gent com és l’anglés… Tenim molta sort i no pas som descraciats!