Ja
tocava fer un article en el català que parlem al País Valencià (PV), és a dir,
en valencià. Avui vos vinc a parlar una mica de la bona de Bonig. Ja sabeu, la
que a hores d’ara encapçala el PP al PV (PPCV). Hi haurà hagut l’enèsim cas de
corrupció d’eixe partit? És possible que fins i tot amb una gestora no
aconsegueixen remuntar en les enquestes? No! Vos vinc a parlar de la posició
històrica de la dreta en els temes d’educació.
L’esquerra
és radical, doncs cerca les arrels de les desigualtats per tractar de resoldre-les.
Ara bé, amb la dreta parlem d’extremista per la seua obsessió amb extremar
eixes desigualtats ja siguen de classe, de gènere, d’orientació sexual o
sensual, de raça o procedència... S’entén. Així que ara posem l’exemple que ens
desbarata des que l’anomenat “Govern del Botànic” guanyà l’acord que els
portaria a gestionar els despropòsits comesos pels anteriors governs d’eixa
dreta blavera que encara no comença a evolucionar cap a postures més
democràtiques i inclús científiques. L’educació pública ha estat sempre una
tasca per contribuir a eliminar les diferències de classe. Encara que també és
de debò que, a l’estat espanyol, caldria conéixer la història per esbrinar la
situació en què ens trobem. Hem de recordar que després de 40 anys de
franquisme i amb els inicis de La transició, l’educació pública tornà a ser un
dret reconegut a l’estat, malgrat la mancança d’escoles públiques suficients
per garantir aquest dret humà. L’estat en qüestió hi va veure en els col·legis
concertats (privats però amb ajudes públiques) un mètode eficaç de garantir
drets. Amb açò jo concorde.
Aleshores,
què problema hi ha? Fa més de 40 anys d’eixe prematur estat, i encara no sembla
que hagem assolit el merescut. La concertada resultà una llepolia massa dolça
per la dreta i el catolicisme normatiu, encara no la solten. Quasi hi sembla
que tornem a èpoques medievals on l’església jerarquitzada controlava
completament l’educació. Espanya es considerat un país laic, tot i que només es
tracta d’un terme d’adorn... Si n’hi ha dret per a una que hi hagen per totes
les religions o per a cap, i ho diu u que es considera creient. Per què no es
fa com abans quan eren les persones interessades quines acudien a les esglésies
respectives per rebre catequesis? És l’escola el lloc idoni per eixa tasca?
Malgrat que tinguem una història majoritàriament catòlica no podem rebutjar el
laïcisme, pel qual aconseguiríem finalitzar la discriminació de les altres
religions minoritàries al país, no ens el podem permetre.
El
govern del PSPV-Compromís amb el suport de Podem vol prioritzar l’ensenyança
pública, cosa raonable amb l’historial de col·legis-barracons construïts en
temps més foscos i encara no resolts. Vos he de recordar que una escola
concertada té més llibertat en prendre o no mesures de redistribució d’horaris
en les assignatures que els hi convé? Necessiteu que vos enuncie el quasi
inexistent pes del valencià a les escoles concertades? Cal que parle de la
segregació per gènere? I de les opinions LGTBIfòbiques d’algunes escoles
concertades? Fa falta? Hem de pagar estes idees que fomentes vulneracions
sistemàtiques de drets humans? Parlem de les quotes que paga l’alumat
d’aquestes escoles? Per què no volen perdre les subvencions públiques si
funcionen com una escola privada? Què problema hi ha en prioritzar l’escola
pública front estes formes d’escoles veritablement privades? Pot ser que la
pèrdua de privilegis els hi escalfe els ànims.
Quan
el PPCV, en veu de Bonig, reclamava llibertat educativa emprava erròniament el
mot llibertat, com freqüentment fa. Llavors quan la senyora Bonig ens diu
llibertat nosaltres hauríem d’entendre privilegis. Privilegi és que tothom
haja d’afavorir una ideologia que fomenta la discriminació de tots els tipus:
el masclisme amb la segregació per gènere a certes escoles, la LGTBIfòbia amb
la ideologia de l’odi i l’anticatalanisme amb la mancança d’hores de classe en
valencià. Heu sentit bé, hi ho dic per experiència. No vull jutjar a cap docent
de cap col·legi, el professorat és víctima i no pas botxí, com també ho és l’alumnat.
Això però, no lleva el fet que a moltes escoles concertades no es respecta la
cooficialitat de la llengua catalana amb la castellana (a la meu escola, en el darrer curs de batxillerat només teníem 3 hores setmanals de valencià!). Sentireu a Bonig
mentir-nos i tractar d’enfrontar-nos amb la ciutadania catalana. No serà més
que una altre fracàs per als vostres! Ara la moda és dir que al PV s’està
catalanitzant per allò d’una immersió lingüística fictícia que malauradament no
termina d’arribar, i ho dic sense cap mena de por! Bonig voldria que el seu
anticatalanisme, compartit pel PP, s’estengués per tota la ciutadania del PV,
però moltes persones ja hi som conscients.
El
PPCV, enemics de la llengua valenciana, no volen una real cooficialitat de la
llengua a les escoles. La immersió, per a d’ells, no és pas una eina perquè la
llengua esdevinga cooficial. No pararan d’ofrenar totes les glòries a Espanya,
no. Gran part de la ciutadania està farta de la vostra ideologia de l’odi, e
vostre masclisme i el vostre menyspreu per la llengua que tant defenseu quan es
parla dels Països Catalans i tan poc vos interessa quan volem parlar-la,
aquesta volta sí, lliurement al PV. Hi ha una majoria de la ciutadania
valenciana que ha perdut la por! I eixa ciutadania no està disposada a prorrogar-vos
més privilegis! Doncs no és llibertat educativa, són privilegis senyora Bonig. Paga
la pena no confondre’s...
