Reflex!onem-ho Tots/es Pleg@ts!

Als catalans, hui i demà diumenge (27s) els toca fer-ne un exercici de reflexió, els toca plantejar-se si volen un nou país, si volen permanéixer en Espanya, sense votar pas un referèndum, els toca decidir si prefereixen noves relacions amb l’estat, o què sé jo el que els toca als catalans! Jo només sé que n’hi ha una sèrie de partits que no paren de bombardejar-los amb mesures, informació i independència.

I com no teníem prou amb els problemes que tenim ací al País Valencià, doncs ens posem a analitzar els partits que es presenten a estes eleccions plebiscitàries, gràcies al PPSOEC’s i el TC que sembla que creuen que fer un referèndum és antidemocràtic. És de debò! Què hi ha més antidemocràtic que plantejar a la gent quin model d’estat voldria? Què hi ha més antidemocràtic que “romper la unidad de España”?

A estes eleccions tan cridaneres, (no sols de Catalunya, estos últims anys, totes les eleccions han sigut particulars, i el que ens queda…) es presenta el PP. Del PP a Catalunya poc se pot dir, és més quant menys mencionem eixe partit millor, i prou. Després ens trobem al PSC, que com els seus omòlegs del PSOE, ja no és que esten dormits, és que el coma comença a ser irreversible, no sé, comparar a un procés democràtic i pacífic com la independència que proposen els partits indepedentistes a Catalunya (llevant CDC, és clar) amb Stalin, és més que cruent i vergonyós, poc es podia esperar de Felipe González, però bé, esperem que els socialistes de debò com Carla Antonelli dignifiquen dit partit, encara que costarà… Tenim la marca nova del PP, Ciutadans! Jo ací em solidaritze completament amb el poble català que els han soportat quasi 10 anys! Mare meua, al País Valencià portaven no més que pocs dies i ja ens van dir de tot als que denfensem el valencià com llengua cooficial junt amb el castellà (ja veus tu quin horror!), que si “aldeanos” que si independentistes! Per Déu, vosaltres heu soportat al PP taronja quasi 10 anys! No puc ni vull imaginar-me-lo per favor! I… Tancant als partits “unionistes” (encara que d’unionistes de veres, no massa) ens queda… Unió… No podrien interessar-me menys, amb tots els respectes que es mereix qualsevol ésser humà eh!

Els partits independentistes no són tants, no vos amoïneu! Tenim a Junts pel sí, una espècie de barreja idiològica que representa el “sí” a la independència si no, no s’entén què dimonis fa ERC junt amb CDC! Bé, tampoc s’entén que ERC haja recolzat el govern d’Artur Mas, però bé “si no t’agraden els meus principis, no t’amoïnes tinc uns altres!”. I prou. I ja finalitzem amb la CUP. No sóc independentista, i vull estar-hi en una UE més justa, i una Espanya més democràtica, ara bé, si Catalunya vol independitzar-se de l’estat espanyol, jo recomanaria als votants d’equerres que vullguen esta independència, escollir sense cap dubte a la CUP, ERC ja no és una opció d’esquerres, no es pot monopolitzar unes eleccions amb un tema i obviar la resta! Mai aconseguiré comprendre com ERC s’ha dignat a recolzar un govern de l’antiga CiU! Vos esteu adormint ERC! I no m’agradaria gens ni miqueta que esdevinguereu en el nou PSOE!

Ara bé, si voleu una opció més democràtica que vullga estar dins d’una Espanya diferent, “Catalunya sí que es pot” o CSQP és la vostra opció, així o pense jo. Confiar en EQUO, PODEM, EUiA i ICV és una bona opció?  És de debò que Coscubiela i ICV tenen algunes incoherències, i històries de bancs, òbviament en el passat, PODEM i EQUO mai podrien haver confluït amb partits d’esta mena, açò és clar. CSQP proposa fer un referèndum per sol·lucionar el tema de la independència, sense obviar (com fan la resta, sense contar en la CUP) els DDHH. CSQP no és unionista ni independentista, és una plataforma fora de la normalitat, és una plataforma que creu que amb més democràcia tot es sol·luciona, i jo crec que així sí que es pot. Molta gent compara esta plataforma amb una “Unió” però d’esquerres. Ho dubte moltíssim, CSQP no està en l’eix Esquerra-dreta, ni unionista-independentista, CSQP, està en un eix “damunt-baix”. Sent els de baix que volen més DDHH.

Què fer doncs, amb tantíssim embolic? És dur, però jo em vull plantejar com recordatoris als partits que més m’importen,a banda de CSQP que ja els hi he dit tot... A ERC jo els diria que mai no hagueren d’haver pactat amb l’antiga CiU i ara amb CDC. És veritat que si es plantegen que estes elccions només són plebiscitàries i que si guanya i es declara una independència d’Espanya (DUI), trencarian ràpidament amb CDC per unes noves eleccions, podria entendre la confuència tan escatològica (Lluís Llach junt amb l’Artur Mas…), encara que unes eleccions plebiscitàries mai poden substituir un referèndum, açò n’és clar. A la CUP voldria dir-li solament que Espanya és un país de països, si no com s’entén a Canàries  dins d’Espanya? Els sentiments de nació poden entrar dins d’Espanya, i crec que és l’atractiu del nostre país i poble.

També desitjaria dir als partits que, prenen nota de CSQP i de la CUP. Mai s’ha d’uttilitzar a persones en front d’altres a mode d’argument. No podeu enfrontar-los! I açò ho ha dit molt bé el cap de llista de la CUP: “volem trencar amb l’estat español, no amb els ciutadans d’Espanya, açò és impossible, els llaços són massa forts”…

I ja per finalitzar, desitgaria tant poder dir als catalsns i catalanes que es quedaren amb nosaltres! Tots plegats! Com sempre hem estat! Sabem que sou una nació, Espanya es un país plena d’elles! Sabem que voleu més democràcia! Espereu un poc més, solament un poc més vos demanaria! Ara bé, si voteu independència, ja no sereu d’espanya, però per la majoria d’espanyols, de valencians i valencianes, madrilenys i madrilenyes… continuareu sent conciutadans. Els llaços no els hi trencarà cap persona! Canviem tots plegats el nostre país! Una nova Espanya és possible!

¿Qué Puedo H@cer Yo?

Últimamente, vemos todos los días, en estos meses de agosto e inicios de septiembre, el terrible drama de los refugiados sirios que ya sufren en sus carnes más de dos años de guerra, una guerra que como todas, enfrenta personas que no se conocen para que otras que se conocen ganen sus objetivos. Con el aditivo de ISIS, esta guerra civil sangrienta la vuelve aún si cabe más peligrosa para los sirios, los ciudadanos de Siria que nada malo han hecho para merecer esto, porque nadie se merece lo que les está pasando.

El mundo de occidente tiende a mirar hacia otro lado mientras se explotan los bienes de países, se permiten horarios laborales inhumanos, condiciones laborales aniquilantes donde niñas y niños que deberían estar jugando y aprendiendo en las escuelas han de coser a un bonito jersey unas estúpidas lentejuelas para que aquí, podamos ir a la moda o estrenar un nuevo modelito. Y tras hacer todo esto, hay personas con coraje sobrehumano que deciden dar un golpe a la mesa y atreverse a desear una vida más digna donde se cumpla algo tan fundamental como los derechos humanos básicos. Y ¿qué es lo que hacemos nosotros? Les ponemos unas vallas con cuchillas, porque no caben en nuestro mundo de los DDHH, no caben en nuestro país. Sí, nuestro país tiene problemas, es evidente, pero ¿de verdad que no podemos hacer nada para dar una vida mejor a unos seres humano? ¿No podemos ayudar a nuestros hermanos?

Han tenido que morir decenas de personas para que nuestros gobernantes empiecen a incomodarse y traten de cambiar esta situación. Sin duda, y como siempre, la ciudadanía, informada por periodistas valientes, va infinitos pasos por delante de las instituciones exigiendo el respeto de los DDHH. Y ¿qué podemos hacer más? No quiero explicar más lo que sucede en general con los países en vías de desarrollo, todos lo sabemos, todos sabemos de las guerras, de los niños trabajando, del hambre, de la situación de las mujeres, el colectivo, los refugiados de guerras (recientemente sirios)… Tampoco quiero hablar en este escrito de ese sentimiento de ansiar cambiar las cosas pero no poder hacer nada, no es el momento. Es el momento de plantearse qué podemos hacer como ciudadanía.

Informarse es fundamental y necesario, hemos de conocer qué ocurre en estos países, con los niños y niñas, en resumen, con los colectivos más vulnerables. Muchos de nosotros tenemos ya nuestros problemas aquí y quizá no podemos contactar con asociaciones como “Médicos sin fronteras”, “Cruz roja” o “ACNUR”, para unirnos, pero lo que sí podemos hacer es, no mirar hacia otro lado cuando vemos anuncios para mandar un mensaje y donar un mísero euro. Podemos usar esos anuncios para informarnos en las respectivas páginas web de las diferentes asociaciones que trabajan con las personas de países “subdesarrollados”. Y ver si podemos dejar ciertos gastos superfluos atrás e invertirlos en ayuda a personas, por muy poco que sea, la ayuda a otro ser humano, creo que siempre va a ser bienvenida. Todos tenemos nuestros propios problemas, no obstante, un gran método de no quedarnos sentados en nuestros cómodos asientos es leer el programa electoral del partido político al que quizá tienes pensado votar, y ver si respeta o no los DDHH y si pretende establecer planes de ayuda internacional y colaboración con organizaciones que trabajan diariamente en pos de los DDHH, de las personas migrantes, refugiados y cualquier personas que pretenden vivir una vida digna. El voto es fundamental, pero insuficiente, como ya dije y como estamos viendo últimamente, la ciudadanía siempre va por delante de las instituciones, es por esto por lo que el voluntariado y la manifestación son fundamentales para lograr la igualdad y el bien de estas personas.

Ya dije que informarse es fundamental, pero me permitiréis repetirme en esto. Podemos hacer un acto muy humano en mi opinión, mirar las etiquetas de los productos que compramos, y ver de qué país proceden y proceder a no comprarlos o comprarlos libremente, “personas pequeñas haciendo cosas pequeñas pueden cambiar el mundo”. Bien es cierto que la industria textil tiene una gran organización que crea ropa para que se rompa antes y así nos cree el creciente e inacabable deseo de estrenar más prendas de ropa, y bien es cierto que esta industria, gracias a la globalización y su inevitable descentralización (empresas multinacionales que desplazan sus factorías de sus países originarios hacia otros donde, mayoritariamente, los trabajadores cobran sueldos muchísimo más baratos, véase China, Tailandia, India…), pero como dicen en Alicia en el país de las maravillas: “Comienza por el comienzo”. Siempre podemos concienciarnos y hacer un acto de responsabilidad mirando las etiquetas de nuestra ropa o de nuestros aparatos electrónicos y ver dónde han sido fabricadas, así quizá buscaremos otras tiendas que fabriquen en países donde no se exploten a los trabajadores, para algunas prendas de ropa. No digo que dejemos de comprar, desgraciadamente eso es casi imposible para personas que cobran sueldos normales y tienen escaso tiempo. No obstante, poco a poco se va haciendo camino.

Este escrito pretendía ser dedicado exclusivamente, para visibilizar, aún más si cabe, y mostrar todo lo que la ciudadanía, organizaciones como ACNUR, la Iglesia y las ciudades del cambio (con proposiciones de acogida a refugiados, listas de familias que pretenden colaborar acogiendo personas, propuestas de cierres de los CIEs o centros de internamiento para extranjeros, que poco de respetables y democrático tienen, sólo hace falta leer las noticias e informarse, como ya dije), ya están realizando a favor de los derechos humanos de estas personas. Sin embargo no podía evitar hablar de la situación de otras muchas más personas, al menos grosso modo. No pretendo tampoco, dar lecciones de moral a nadie, pretendo poner ciertos objetivos más tangibles y alcanzables para pequeñas personas como yo. Dejo aquí mi granito de arena, en este escrito, para poner en común lo que muchos pensamos, y que por impotencia acabamos olvidando. Mas no debemos olvidar, no nos lo debemos permitir, Europa no se lo puede permitir. Nuestro país tampoco de be olvidar cómo nuestros abuelos, abuelas, bisabuelos y bisabuelas, hermanos y hermanas entre ellos hubieron de abandonar España debido, no sólo a una guerra, sino a una férrea represión franquista. Ellos y ellas son tan humanos como nosotros, y los que se fueron huyendo de la crueldad franquista. Merecen que se les respete sus DDHH, merecen que no les olvidemos, y merecen que hagamos algo, yo nos he dado algunas pistas, desde luego no son las únicas, pero desde luego es un comienzo.